Encetem temporada nova amb una de les rutes més exigents. No cal afluixar la trempera que portem, ja que es preveu que la primera especial de la temporada sigui de les que ens en recordarem temps. Una flipada més del nostre xerpa Wikiloquero. Avui hem anat a Cal Miliu de Rajadell a esmorzar, tot pujant els molins i passant pel Castell de Castellar, bé allà ho hem fet en dos grups ja que per distracció ens hem dividit, el que no ha sigut un problema per arribar quasi, quasi, juntets a Rajadell ja que les rutes eren semblants. Anar a Rajadell comporta decidir si la tornada és per la famosa Z o es tria alguna altra pujada alternativa més assequible. Aquesta vegada això ja estava decidit des de mitja setmana abans. Tot fent grupets i en diferents ritmes tots hem acabat pujant-la, tots menys 3 membres desertors que ni han arribat a Rajadell, i mira per on, eren els més jovenets i un elèctric. Això no té ni solta ni volta.
S'ha acabat una temporada més, i per això felicitem els guanyadors i també els perdedors, o sigui que tothom es doni per felicitat. Avui s'ha decidit anar a Sant Martí de Tous per provar el bar del Centre Social, que hi ha una gent nova i s’esmorza més bé que a altres bars d’allí mateix. I sorpresa, perquè a un camp de la sortida del poble hi han instal·lat un rocòdrom gran, gran, gran, i alt, alt, alt. Sembla més un escenari per una orquestra de Festa Major que no pas una instal·lació dissenyada específicament per la pràctica de l’escalada outdoor sense necessitat de traslladar-se a la muntanya. Bé, nosaltres l’hem fet servir per fer-nos fotos. Al bar ens hi hem trobat antigues relíquies (vull dir membres) de la colla, amb els que hem estat recordant d’altres temps. I fins a la setmana que ve en la que encetarem una nova temporada, una nova classificació i un any més de saviesa, ja que ens fem més grans i que cal recordar que el dimoni sap més per vell que per dimoni.
