PLA DE RUBIÓ, 28 desembre 2024

La tendència ens arrossega i continuem amb celebracions. Avui, que de fet no ens ho esperàvem, l’Anna ens ha sorprès a tots proposant una sortida-visita a un pesebre “ocult”. Es veu que el fan cada any uns familiars, el qual hem pogut comprovar en veure que el llibre de dedicatòries es remuntava cap al 2020, tot deixant-hi la nostra petjada també de la mà del nostre Tossut Màrius. Com podeu veure val la pena anar-hi. Per fer la ruta, l’aproximació ens l’ha fet el Jordi i el Xavi que han aprofitat per portar-nos a veure també el Tió d’una d’aquestes colles que van en bici i tenen aquesta mania-afició de posar aquesta figura al mig del bosc. Esmorzar al Pla de Rubió i després unes quantes voltetes més per anar al Caprabo a menjar un panettone per acabar-ho de rematar. Ah!! i segur que no s’acaben les celebracions perquè la setmana que ve és vigília de Reis, i és clar que ho haurem de celebrar!! 

CASTELL DE RUBIÓ, 21 desembre 2024

Avui era un dia especial, ha sigut el dia d’anar a buscar el Tió i celebrar les festes que venen amb tots els Tossuts. Ens hem trobat al lloc habitual de sortida i de la mateixa manera que els 3 Reis d’Orient segueixen l’Estrella, nosaltres seguíem el track que ens havia d’ajudar a trobar el Tió. I no cal dir-ho però el track tenia de tot, pujades, baixades i enredades. I a punt d’arribar a esmorzar, vet aquí que ens l’hem trobat (el Tió). Aquest any portava un carretó carregat de cervesa “Tossura”, la cervesa dels Tossuts. Una vegada aconseguit el primer objectiu, que era trobar el Tió, i sense més preàmbuls hem anat pel segon objectiu, que era ni més ni menys que esmorzar i repartir regals, (algun personalitzat). I que contents ens hem quedat amb tota la xerinola que hem muntat De tornada encara hi ha hagut temps de rematar la festa al bar del Caprabo on s’ha repartit una ampolla de vi “Tossut” i el calendari 2025 de rigor, això sí, només pel qui té lloc per penjar-lo. 

EL BRUC, 14 desembre 2024

Un dia fred i gris que ens ha deixat veure, de bon matí, una imatge del Castell de La Pobla de Claramunt impossible de passar de llarg sense aturar-se a contemplar. El lloc decidit per esmorzar ha sigut el Bruc i la ruta decidida per anar-hi una mica més rebuscadeta que les habituals. Can Macià i una mica de carretera per anar a passar pel polígon de Castellolí i pujar amb bici i a peu, ja que la pujada té el seu, fins a Cal Brugués. Això d'anar amb bici i a peu ho dic perquè, normalment la ruta habitual és pel camp de tir, però avui hem anat a buscar el camí que hi ha una mica més amunt per la carretera que, després de travessar el riu ja s’enfila amunt, amunt, amb unes rampes impossibles de descriure. Hem arribat al Bruc per la pista que passa pel costat de l'antiga fàbrica de biguetes i que ara és de fustes. La tornada l'ha liderat el Ramon, ja que el Jordi tenia compromís i ens ha deixat per anar de pressa per carretera (sempre hi ha algú que ho fa això), i ha triat passar per la vauma de Can Solà, la més gran de la comarca. Un tros del camí de Sant Jaume (que ha costat una mica de trobar) i degut a l'hora que era quan hem passat per Castellolí hem agafat carretera fins a Igualada. I la setmana que ve si, ara sí que anirem a trobar el Tió. Aquest any en un lloc diferent que Mas del Tronc.

Fa molt de temps……

SANT PERE SALLAVINERA, 07 desembre 2024

Avui hem escalfat una mica els “motors” fent una ruta una mica exigent per anar a esmorzar a La Pala de Sant Pere Sallavinera. El matí es presentava fred tot arribant a dalt de l’estaca, als molins, la boira i el vent han creat expectatives d'un dissabte amb climatologia adversa. Arribar de pressa a La Pala per esmorzar no vol dir que no et rondinin per no haver trucat, sort que l’Antònia encara ens té una mica de carinyu. Bé doncs a la tornada, amb una volta de collons per Calaf, Prats de Rei i Copons, no ens hem lliurat d’un vent que en molts trossos el teníem de cara i com que el nostre xerpa s’ha equivocat un parell de vegades i s’ha hagut de fer un bon tros de carretera, el vent allà era encara més emprenyador. I d'aquí a 15 dies, a fer cagar el tió. 

Què vam fer fa 10 anys?

SANT PERE DE RIUDEBITLLES, 30 novembre 2024

Comença a fer dies de fred, però ja se sap que som Tossuts i això no ens espanta, avui fins i tot ha vingut el Víctor (que tot sigui dit és car de veure). Ben abrigadets ha tocat anar a Sant Pere de Riudebitlles, tot passant per la Pobla, Capellades, La Torre de Claramunt, Can Feixes i Sant Quintí de Mediona. La Braseria Magust l’hem trobat plena a besar, o sigui que ens hem esperat una estoneta a la terrassa aprofitant per prendre el sol i explicar acudits, uns més dolents que d’altres. La gent jove ens ha deixat just acabat l’esmorzar, sense temps de fer sobretaula, no sense haver de buscar algun que altre “element” que s'havien deixat. Jo havia de ser d’hora a casa i, encara que no m’agrada, he hagut d’agafar la via de la carretera per tornar. Ah! i m'he tornat a trobar als carreteros de sempre, que m’han passat com un llamp amb una rialleta sota el nas. La resta del grup sense la gent més jove i més gran han continuat la ruta, ves a saber per on.  

SALELLES, 23 novembre 2024

Fa uns mesos que en el Ramon l’hi vaig comentar la possibilitat de buscar una ruta pel Bages, al costat de Manresa, i ell es va posar en modo “busqueda”. Fa un parell de setmanes ja vàrem guardar aquest dia per fer una semi-especial, és a dir el Ramon ja tenia preparada la ruta. Amb uns quants cotxes hem sortit d’Igualada una mica més d’hora del normal per ser a les 08:00 a Salelles, punt de partida i arribada de la ruta. Salelles, Sant Joan de Vilatorrada, Pineda de Bages, Parc de l’Agulla, Mont Sant Benet, El Pont de Vilomara, Sant Vicenç de Castellet, Castellgalí i Salelles altre cop. Tot i que les rutes del Ramon acostumen a tindre “ramonades”, aquesta s’ha de dir que l’únic que ha tingut és fer-nos passar pel “tubo” unes quantes vegades. La resta de la ruta ha sigut quasi tota ciclable amb corriols plens de fulles de tardor, caminets per costat de la séquia a més de la volta sencera al Parc de l’Agulla. Ens hem hagut d’emportar un entrepà per esmorzar en una zona solejada amb bancs de pedra, que ja tenia controlat el Ramon. La segona part de la volta a Manresa, per què en definitiva aquesta ruta dona tota la volta a aquesta ciutat, ha sigut on hi havia les pujades que al final ens han donat els 1000m de desnivell acumulat. Tots hem gaudit d’una semi-especial amb final de celebració, ja que en Ferran va fer anys fa uns dies i aquí no es perdona res. Una bona cerveseta, olivetes i patates i cap a Igualada, 

MAS DEL TRONC, 16 novembre 2024

1. Es pot anar a Mas del Tronc gairebé passant pel sud de Catalunya.
2. El canvi de marxes d’en Jordi pot funcionar amb la meitat de les peces i pràcticament no es nota cap efecte. Per mi que ho patentarà.
3. Mas del Tronc és un refugi i és un zoològic.
4. Mas del Tronc és un vòrtex de la humanitat; per allà passa tot Déu.
5. Mas del Tronc i en Jordi diuen a les 10:30 i les 10:30 ja estàs sucant el pa amb tomàquet i tens la truita a la taula mentre les butis s’acaben de preparar.
6. ERC no sap on va.
7. Vàrem descobrir https://servas.org/es SERVAS INTERNACIONAL, una manera de promoure la pau i conèixer gent maca com la Ramona de Solsona, l’Anna d’Hostalets de Pierola i moltes persones més que ens van obrir els ulls: alterna i el cor se’t farà gran com una casa de pagès.
8. Si vols que et mirin la pitrera, posa-t’hi el logo de l’entitat que promous.

by 👤Màrius

SANT JOAN DE MEDIONA, 09 novembre 2024

Poques dades hi ha d'aquest dissabte. Es pot entreveure que s'ha anat a Sant Joan de Mediona, que s'ha fet una parada per pixar, que ens hem enfadat amb el bar que s'ha anat esmorzar i que a la tornada s'ha armat un sidral (és a dir un pollo), i no se sap encara ben bé per què.  I res més.....

SANT PAU DE LA GUÀRDIA, 02 novembre 2024

Pregunta de cada setmana, on anem avui?. Han sortit tres alternatives; La Pobla de Claramunt, Castellfollit del Boix o Sant Pau de la Guàrdia. I mira, s’ha aprovat anar a Sant Pau de la Guàrdia per fer un esmorzar complet que et serveixen allà i celebrar alhora el cumple de l’Armand (que ja no és tant nen). El traçat de la ruta ha sigut per la vall de Sant Feliu i els seus corriols amb una mica de pluja, quan dic mica és perquè plovia, però plovia poc. Això que ha suposat?, doncs allò d’ara em poso el paravent, ara me'l trec, ara me'l torno a posar, ara me'l torno a treure, ja que la minsa pluja que anava queien feia el mateix; ara si, ara no, ara si, ara no….. I d’aquesta manera hem arribat al lloc d’esmorzar, tot passant a saludar els “burrus”. La tornada per la pista de la Guàrdia, el torrent i la vall de Sant Feliu, ens ha portat al lloc de sortida, Igualada.

CASTELL DE RUBIÓ (amb pluja), 26 octubre 2024

Aquest dissabte no hi ha gaires coses a explicar. El grup de WhatsApp Tossut ha començat a funcionar abans de les 08:00, bàsicament per decidir on s'anava a esmorzar amb cotxe, ja que les previsions deien que continuaria plovent durant tot el mati. Així doncs, una mica més tard de l'habitual, a les 09:00 ens hem trobat a l’Esclat (al pàrquing cobert és clar), on hem comprat els panellets, ja que s'havia de celebrar la castanyada, i després directes cap al Castell de Rubió on, pel que es veu, molta gent ha tingut el mateix pensament, ja que hi ha hagut feina per trobar aparcament. I qui ho havia de dir, també ens hi hem trobat 4 carreteros, els de sempre, que havien tingut el mateix pensament. Després de la xerinola i dos porrons de moscatell hem tornat cap a casa més d’hora del normal.

LA LLACUNA, 19 octubre 2024

Dissabte de tardor, comença a fer fresqueta de bon matí i ben abrigadets comencem a pedalar, avui ho fem direcció a La Llacuna, però evidentment no ho fem per una via directa i ràpida, però tampoc gaire recaragolada. Montbui, Carme, Castell d'Orpí, Rofes i el nostre destí, l'avituallament.

Com que tot pedalant anàvem mirant a dreta i esquerra la florida de bolets que hi ha, hem trobat algun rovelló que ens hem fet cuinar com a tapa de l'esmorzar.
La tornada, via directa cap a la Censada on ens hem acomiadat del que havien de ser més aviat del normal a casa, la resta hem enfilat cap a Cal Amigó per baixar per l'altra banda de La Tossa, tot fent senders i corriols fins a arribar a casa.

by Jordi 👤

SANT GUIM DE FREIXENET, 12 octubre 2024

Avui un dia d'aquells de "res a celebrar", bé, si hagués vingut l'Armand, li hauríem estirat les orelles per allò de fer anys, 30 primaveres té el noi...

Al final 8 Tossuts hem sortit en aquest dia estrany que amenaçava

pluja i hem sortejat d'allò més bé. El destí Sant Guim de Freixenet on segur que la Hipe no tindrà tancat. Jorba, Copons, pista del circ i amunt... Una zona que ens coneixem bé, tan bé, que fins i tot sabem on són els tolls i com evitar-los.

La tornada, avall que fa baixada, però com que anàvem bé de temps, hem regirat una mica i el Ramon ens ha obsequiat amb unes bones pujades, dit sigui que tots hem gaudit d'elles, excepte el nostre erudit que l'esperava la Copa Amèrica.  

by Jordi 👤

TOR - RUTA DELS CONTRABANDISTES, 05 octubre 2024

Després de bastant de temps sense fer cap especial, en Jordi se'n va pensar una de ben grossa. Una que ell ja coneixia perquè ja l’havia fet fa uns quants anys amb una altra gent. La ruta dels contrabandistes, si si la que passa per Tor. Després de parlar-ne vàrem decidir que havia de ser una especial “especial”. Hem sortit divendres, després de dinar, direcció La Seu d’Urgell on ens esperava una prèvia de poquet desnivell i poquets quilòmetres, per tal d'escalfar les cames per a l’endemà. La veritat és que ha sigut una sortideta entretinguda i amb visita inclosa al centre medieval de La Seu. Carregades les bicis per segona vegada (la primera l’havíem fet a Igualada) hem anat cap a Os de Civís per tal de sopar i instal·lar-nos a l’hotel de concentració. L’endemà dissabte, després d’un bon esmorzar al mateix hotel, hem començat a pujar per una pista que ens ha portat ben amunt de la muntanya fins al mirador de la Collada de Conflent i després per pla i baixada cap al mirador del Coll de So, Farrera i Tírvia. Allà, a Tírvia,  hem fet una parada tècnica per menjar una miqueta i després continuar per carretera fins a Alins, lloc on comença la darrera pujada. No obstant ja teníem previst parar per dinar al mateix poble de Tor, a Cala Sisqueta. L'última pujada estava servida i a punt d’encarar-la després del copiós dinar. Així doncs, a poquet a poquet i amb molta paciència hem anat fent la pujada fins a dalt del Coll de Cabús. Després ja de baixada per pista i per algun corriol, amb trossos d’anar a peu, fins al punt de partida Os de Civis. Una ruta que explicada perd molt, millor fer-la i amb bona companyia, com ha sigut el cas.  

CASTELL DE RUBIÓ, 28 setembre 2024

Aquest dissabte teníem pensat anar una mica lluny, però com que jo tenia feina a fer amb els de TEDx i cap al migdia havia de ser a Igualada els nobles companys Tossuts han decidit canviar de ruta i anar cap al Castell de Rubió. Jo crec que en molts anys no havíem anat esmorzar tan d’hora, això sí, la tornada liderada per en Ramon m’han explicat que ha sigut apoteòsica.

CASTELLOLI, 21 setembre 2024

L’amenaça de pluja no ha espantat a ningú. Fins a 14 hem sigut els que ens hem trobat a sobre la bicicleta més un, que al·legant constipat, s’ha presentat a esmorzar en cotxe i un altre que ha optat per fer un munt de quilòmetres amb una tal Ignasiana. I com que no sabíem que passaria amb la pluja, hem optat per anar a Castellolí tot mirant d’anar fent corriols. Feia dies que no pujàvem pel dipòsit de Vilanova, i això hem fet, per anar cap a La Pobla, els Massets, Can Brugués, i corriols per arribar a Castellolí. La tornada per la Vall de Sant Feliu, on ens hem creuat amb gent que feia la Ignasiana, a aquelles hores nosaltres estàvem convençuts que el nostre representant ja havia passat.

RAJADELL, 14 setembre 2024

Encetem temporada nova amb una de les rutes més exigents. No cal afluixar la trempera que portem, ja que es preveu que la primera especial de la temporada sigui de les que ens en recordarem temps. Una flipada més del nostre xerpa Wikiloquero. Avui hem anat a Cal Miliu de Rajadell a esmorzar, tot pujant els molins i passant pel Castell de Castellar, bé allà ho hem fet en dos grups ja que per distracció ens hem dividit, el que no ha sigut un problema per arribar quasi, quasi, juntets a Rajadell ja que les rutes eren semblants. Anar a Rajadell comporta decidir si la tornada és per la famosa Z o es tria alguna altra pujada alternativa més assequible. Aquesta vegada això ja estava decidit des de mitja setmana abans. Tot fent grupets i en diferents ritmes tots hem acabat pujant-la, tots menys 3 membres desertors que ni han arribat a Rajadell, i mira per on, eren els més jovenets i un elèctric. Això no té ni solta ni volta. 

SANT MARTI DE TOUS, 07 setembre 2024

S'ha acabat una temporada més, i per això felicitem els guanyadors i també els perdedors, o sigui que tothom es doni per felicitat. Avui s'ha decidit anar a Sant Martí de Tous per provar el bar del Centre Social, que hi ha una gent nova i s’esmorza més bé que a altres bars d’allí mateix. I sorpresa, perquè a un camp de la sortida del poble hi han instal·lat un rocòdrom gran, gran, gran, i alt, alt, alt. Sembla més un escenari per una orquestra de Festa Major que no pas una instal·lació dissenyada específicament per la pràctica de l’escalada outdoor sense necessitat de traslladar-se a la muntanya. Bé, nosaltres l’hem fet servir per fer-nos fotos. Al bar ens hi hem trobat antigues relíquies (vull dir membres) de la colla, amb els que hem estat recordant d’altres temps. I fins a la setmana que ve en la que encetarem una nova temporada, una nova classificació i un any més de saviesa, ja que ens fem més grans i que cal recordar que el dimoni sap més per vell que per dimoni. 

MONTMANEU, 31 agost 2024

En el mes d’agost és quan en els pobles i ciutats acostumen a celebrar la seva Festa Major. La setmana passada, sense anar més lluny, va ser la d’Igualada. Aquest cap de setmana era la de Montmaneu, lloc on prèviament havíem pensat anar-hi. Així doncs per no tindre problemes de no trobar lloc vàrem avisar que hi aniríem, la qual cosa no va servir de gaire perquè de lloc n'hi havia, però el servei no va estar a l'altura de les nostres expectatives. Anar a Montmaneu vol dir ruta llarga, l’agafis per on l’agafis. Avui hem variat una mica les rutes que ja coneixem, abusant una mica del carril bici per poder complir horaris d’esmorzar i d’arribar, però tant si val. Ah i avui ha vingut altre cop en Ferran, perquè una vegada arreglat el seu peu a causa de l’accident en moto i haver entrenat per no causar mala impressió, no tenia on anar en bici de carretera o en moto. Ben tornat!. 

CASTELL DE RUBIÓ, 24 agost 2024

Aquests dies de Festa Major fa que tothom, o gairebé tothom, doni per acabades les vacances. Això vol dir que les ovelles han tornat al seu remat. I dins el remat n'hi ha que compleixen anys, doble motiu per fer un esmorzar amb celebració inclosa. Continuant amb la mateixa tònica dels darrers dissabtes, era qüestió de trobar un lloc no molt llunyà, amb tornada de baixada a poder ser. L’hi ha tocat al Castell de Rubió, lloc on si menja prou bé i després gairebé tot és baixada. Així doncs hem encarat cap direcció Can Masarnau, Sant Pere d’Ardesa i amunt cap a la serra de Rubió per arribar al restaurant, a on una mica més tard han arribat un altre colla, els Catacraks, coneguts del nostre wikiloquero Jordi. I és clar, una vegada hem acabat l’esmorzar i la xerinola, hem decidit tornar tots junts de baixada cap a Igualada, per allò de com més serem més riurem.

CASTELLOLI, 17 agost 2024

Aquest dissabte havia de ser un dia tranquil, de calor però tranquil, ja que encara som quatre gats Tossuts els que ens hem quedat a Igualada en aquesta època de vacances. Avui ha sigut un dia ideal per fer visita cultural. Via blava fins a La Pobla de Claramunt i tot seguit agafar el camí dels Masets per pujar fins al Castell de Castellolí, lloc a on hem parat per gaudir de les vistes i de la visita “cultural”. Tot i que la ruta no és llarga, les pujades de la pista pedregosa que va de baix als Masets fins Cal Brugues són fortes a collons, o almenys això ens ha semblat. Allà al Castell de Castellolí ja ens ha agafat ganes d’esmorzar i a més el Josep Mª havia d’arribar d’hora a casa. O sigui que després d'una passejada pel turó hem encarat la baixada directa cap a Cal Betes. Surtin d’esmorzar, amb un membre menys, hem encarat la pista que puja pel costat de la riera de Castellolí, que enllaçant amb corriols ens ha portat a la Vall de Sant Feliu. En aquesta localització els de La Torre s’han desviat, per la qual cosa hem donat per trencat el grup i finalitzada la sortida i atorgar la puntuació més que merescuda a tots els participants, encara que alguns membres que no han vingut ens la vulguin qüestionar. I la setmana que ve “sortida de Festa Major”.

CARME, 10 agost 2024

En època de vacances l’assistència és baixa. No cal dir que aquest període la majoria de gent, a part dels jubilats, l’aprofiten per viatjar o si més no per canviar de rutines. Sabeu quina és la mitjana d’assistència de la temporada?, doncs 8’3. Sabeu quina ha sigut l’assistència d’aquest dissabte?, doncs 7. O sigui que l’efecte vacances no ens ha afectat tant, si més no,  no hem trobat a faltar el soroll de les bicis elèctriques, ni el fet d'allargar la ruta per fer més desnivell, ni fer un mínim de quilòmetres, ni quedar-se adormit a la taula, ni haver de fer “derrama”, ni competir amb les gravel. Ruta fàcil per Montbui, la Censada, Orpí, Carme (esmorzar al bar Pubill), dipòsits de Vilanova i cervesa al Caprabo. Ruta de 33km (la més curta de la temporada amb colla), 700m de desnivell i amb perfil punxegut, o sigui amb contínues pujades i baixades. El millor, els Tossuts i el pitjor, la calor.

STA. COLOMA DE QUERALT, 03 agost 2024

La pluja del divendres ha alleugerat la xafogor que hem suportat dies i dissabtes passats. Això ens ha fet sentir valents i encarar la sortida cap a Sta. Coloma de Queralt, passant per Jorba, Veciana, La Pobla de Carivenys i així anar trampejant les pujades de la millor manera possible. I es pot dir que fins a l’hora d’esmorzar, allà a la plaça Major, hem pogut gaudir d'una temperatura d’alló més bé per anar en bicicleta. Tant que fins i tot en arribar suats el ventet ens feia esgarrifances una vegada ens hem assegut al bar. Esgarrifances també ens han fet els “carreteros” que han vingut més tard degut al fiasco que han tingut anant a Conesa i trobar-se amb un col·lapse perquè era la Festa Major, però ja se sap que també han d’esmorzar, i si no ho podien fer allà el lloc més a prop era aquí. A Sta. Coloma sempre hi ha algun motiu per fer “postres especials” i més tenint al costat del bar la pastisseria Rovirosa, famosa pels seus carquinyolis. En principi la segona part de la ruta, la de tornada a Igualada, es presentava lleugera fins que no sé qui ha dit que podíem pujar els molins, i el Josep Mª s’hi ha enfilat a un ritme endimoniat que només té una explicació, els peus de porc i els carquinyolis amb moscatell. Els altres hem seguit com hem pogut perquè, una vegada a dalt, només hi ha la possibilitat de baixar. Després ja hem anat a Veciana i tornat per la mateixa ruta del matí per arribar a Igualada on ens hem trobat els mateixos “carreteros” que ja hi eren. Quina colla de mandrosos que són!!

SANT PAU DE LA GUÀRDIA, 27 juliol 2024

Últimament les sortides del dissabte tenen un denominador en comú que és fer el màxim de desnivell possible abans d’esmorzar quan, tot i que fa calor, és una mica més aguantable que la que fa a partir de les 12h. És per això que es busquen llocs on després d’esmorzar, tot o ho casi be tot, vingui de baixada. Sense gaires discussions i sense el “tinc gana” s’ha decidit anar a Sant Pau de la Guàrdia on, per cert, feia molt, molt de temps que no hi aterràvem, aixó si, en Ramon ens ha fet passar "pel tubo", no sigui que hi arribéssim massa sencers. A l'hora d’esmorzar s’hi ha afegit un altre membre que l’hi ha sigut impossible estar a les 08:00h al parc central per què, segons diu ha de dormir 8 hores seguides, si no no funciona bé. En fi, que per estar a la mateixa hora que nosaltres a Sant Pau de la Guàrdia, ha agafat la seva bici de gravel i s’ha plantat allí en un tres i no res. Ah!! i també hi ha hagut celebracions, el mes de juliol és un no parar, qui no fa anys celebra el Sant. 

SANT GUIM DE FREIXENET, 20 juliol 204

Un dissabte de celebració. Això de fer anys no s’atura, i millor que sigui així. Avui hem pensat anar a Montmaneu per Jorba, Copons, on hem tornat a trobar aquella colla del dia que volíem anar a La Llacuna i la pluja ens va fer canviar de lloc. Això si, avui ells anaven a un altre lloc, a Sta Maria del Camí. Amunt per la pista del circ ja encaràvem Montmaneu, però la trucada de rigor per avisar ens ha desdit doncs no hi havia lloc per nosaltres ja que un munt de motoristes tenien ocupat el bar i mig poble. Solució ràpida i canvi de destinació a Sant Guim de Freixenet, que tot i que hi hem arribat una mica tard hi ha hagut temps per xerrar, menjar, beure i celebrar. Amb la calor ja habitual en aquests dies hem buscat ruta de baixada per anar sense molts esforços cap a Igualada, ja que els que tenen piscines encara no ens han convidat. Que hi farem!.

VOLTA AL PANTÀ DE SUSQUEDA, (amb els BVici) 14 juliol 2024

Sortida conjunta organitzada per en Xavi (de Terrassa) amb els BVici. Fet i fotut només hem sigut 10 els membres que hem fet la volta, 5 del BVici i 5 Tossuts que per ser diumenge l’assistència Tossuda ha sigut prou bona. La ruta ha sigut: La Cellera de Ter, el Pasteral-Pantà de Susqueda per la dreta, pantà de Sau, Les Tallades, Sau i Pantà de Susqueda per l’esquerra. Total 82km i 1300 de desnivell que nosaltres, els Tossuts, no ho vèiem clar tot i que al final hem de reconèixer que les dades han sigut les correctes, tot i que hi ha hagut una mica de divergència a l'hora de valorar els moments que anàvem per zones d’ombra i zones de sol, això si, la sang no ha arribat al riu. S’ha de dir que a la ruta li sobren quilòmetres d’asfalt i que els 50kms de després de dinar es fan durs, més per la calor i falta d’aigua (no hi ha fonts) que no pas pel desnivell. La primera part de la ruta, fins a l’hora de dinar a la casa de Colònies Les Tallades, s'emporta gairebé la meitat del desnivell total i la ruta és més ombria. A Les Tallades ens hem banyat tot esperant el dinar de “ranxo” amb el que hem omplert la panxa. La segona part de la ruta dona més pel sac perquè hi ha un bon tros de pujada per pista asfaltada i després un camí pedregós que no s’acaba mai, tot vorejant el Pantà de Susqueda. Cap al final, abans de tornar a agafar carretera, hi ha un corriol de baixada en el que hem tingut un parell d’ensurts, i si no pregunteu al qui ha caigut o al qui ha trencat la cadena. Superat això, la tornada a Cellera de Ter per carretera ha sigut una disbauxa. Al final però, ens hem reagrupat al bar per hidratar-nos amb xampús, cerveses, coles i tota mena de begudes.

NOCTURNA - STA MARIA DEL CAMI, 12 juliol 2024

Ha arribat l’hora de la nocturna, com cada any, fent-la coincidir amb la concentració de globus que, com cada any, es fa a Igualada. Hi ha vegades, les que més, que una vegada enlairats, els globus, intentem passar per allà on aterren. Avui ha sigut completament inútil fer-ho perquè, no sabem el motiu, no ni havia cap de globus, almenys enlairat. Però com que la nocturna no depèn del globus, nosaltres Tossuts, hem fet la ruta ideada pel nostre xerpa amb la finalitat d’arribar a sopar a Sta. Maia del Camí. Aquest lloc, per si no hi heu estat, veure-ho que està entre posada medieval i fonda rural en el que menges bé i no t’engreixes. La ruta, com és habitual sempre que la prepara el nostre xerpa, té més pujades que baixades. Això sí, hem gaudit d’unes vistes d’Igualada que no les teníem enregistrades. L’anada amb llum natural i la tornada amb llanternes produeix un efecte pel qual sempre hi ha algú que cau de la bicicleta.

CASTELLFOLLIT DEL BOIX, 06 juliol 2024

Amb una ruta preparada ja des del dijous, avui tocava fer corriols per la zona de les Maioles. En un primer moment, i previs contactes preceptius, hi havia la intenció d’anar a esmorzar a Mas del Tronc, però últimament es veu que és més difícil anar a Mas del Tronc que trobar bolets a l’agost. A ultimíssima hora va i ens anul·len el que ja teníem costa avall, que no era altra cosa que anar-hi a esmorzar, ja veus tu que senzill que és. Sort que hi ha altres llocs, i en un pim pam hem canviat de Mas del Tronc a L’Andorrà de Castellfollit, que tot sigui dit també ens tracten prou bé, deu ser perquè tenim influència amb en Ramon. Cal destacar que aquesta vegada els xerpes ens han fet cas i tot fent una bona colla de corriols hem arribat a esmorzar més d’hora que mai, cosa que ens ha permès esplaiar-nos fent sobretaula i després tornar a fer un altre bona colla (de corriols) de tornada cap Igualada.  

MIRALLES, 29 juny 2024

Un dia nuvolós, amb ganes de ploure. Però no n’hi ha prou per fotre'ns el dissabte enlaire sense la sortida en btt. El que sí que fa aquest temps és oblidar-nos de sortides llargues o complicades. És qüestió d’anar a esmorzar a un lloc relativament a prop “per si de cas”, i això és el que hem fet. Un dels llocs apropiats és La Llacuna, ja que si pot anar per diversos camins tot allargant o escurçant la ruta. Contens com sempre hem encarat la serra de la Censada, tot triant el camí més curt. La nostra idea ja hem vist que la compartíem amb altres colles, doncs ens hem trobat amb alguns “coneguts”. Xerra que xerra ens hem replegat tots a dalt de la Censada per anar a fer un corriol que ens ha portat al camí cap a La Llacuna, no sense travessar camps i marges. A partir d’aquí el temps ja ens ha fotut la guitza, tant que al moment d’encarar el camí de pujada a La Llacuna s’ha posat a ploure amb ganes. I com que som Tossuts, però no ximples, hem canviat lloc d’esmorzar per les Quatre Carreteres. Tot i així hem arribat una mica xops, uns més que altres ja que dos Tossuts s’han despistat, mai més ben dit, i un per carretera i un altre per camí han fet cap a La Llacuna. Vaja, que aquest dos sí que han arribat a esmorzar regalimant aigua. Després d’esmorzar i amb un sol espatarrant hem acabat fent la volta pel Castell de Queralt, Bellprat i Sant Martí de Tous, on per carretera ja hem anat directes cap Igualada, (a fer la cervesa).

FONT DEL BOSC, 22 juny 2024

De tant en tant ens agrada repetir alguna sortida per diversos motius. Per què és molt maca, hi ha corriols, n'hi ha poques o moltes pujades, és a prop o és lluny, etc… la qüestió és que avui que no ha vingut en Jordi, el Xavi l’hi ha agafat per tornar a fer una de corriolera que ens porta esmorzar a la Font del Bosc. Tot avisant-lo que no volíem arribar tard al esmorzar, els corriols són els corriols i només es fan de pressa quan són en cursa, i això no és el que ha passat avui. Entretingut i pedregós com ha sigut el terreny ens ha fet anar menjant el temps i els rondinaires ja es queixaven que ens passava l’hora de l'esmorzar. Just abans de les 11:00 ens hem assegut a taula i com que tampoc ens be d’una mica quan hem acabat la “manduca” no hi havia moltes ganes de continuar per la ruta que indicava en Xavi. Motin a bordo i cap Igualada que la calor apretava. 

SANT PERE SALLAVINERA, 15 juny 2024

És ben cert que tenim uns llocs ja definits on anar a esmorzar en les sortides tossudes dels dissabtes. Tots tenen alguna característica, no només culinària que també, que els identifica en el seu tarannà. Nosaltres, que ja els tenim més o menys catalogats, hi passem l’estona a més d’esmorzar tot fent comentaris i acudits escaients (de vegades fins i tot repetitius). Aquest dissabte ha coincidit estar en dos d’ells, un de passada i l’altre esmorzant, que crec els tenim interioritzats com dels més antics i més propers (no per la distància sinó pel feeling). Un, tot i que està envoltat de natura, té pinzellades urbanites i l’altre, tot i que està al poble, té pinzellades naturistes. En tots dos es menja bé a un preu raonable. En tots dos hi podem compartir xerrades de tota mena, polítiques, esportives, festives, culturals, de treball, astrals, picants, d’animals… Tot i que els hi tenim un singular afecte pels motius ja comentats, posats un al costat de l’altre son com la nit i el dia. De Mas del Tronc i La Pala de Sant Pere Sallavinera és de qui parlo, llocs on quan truquem ja ens coneixen pel nostre nom, sense oblidar-nos de Ca l’Anna al Bruc, que també.

HOSTALETS DE PIEROLA, 08 juny 2024

Entre trobades esportives del motor i de la pilota i els jubilats que viatgen aprofitant aquesta època low-cost, ens hem quedat quatre gats, per ser més exactes quatre gats i una gata, que hem fet la nostra "jornada de reflexió" tot pedalant direcció als Hostalets de Pierola amb uns primers 15/16 km planers fins que han començat uns prop de 2km (que han semblat 10) de treking al més pur estil Ramon, que ha fet les delícies de les bestioles que de ben segur ens observaven tot pensant "que foten aquests per aquí". Val a dir que era una ruta marcada per fer en BTT, concretament la número 4, però li falta trànsit de personal. Sense cap contratemps hem arribat a fer un prou bon esmorzar la mar de còmodes i tornada cap a casa per pistes i senders coneguts.

by 👤Jordi

LA PANADELLA, 01 juny 2024

Anem recuperant personal, més o menys sencers, i avui ja hem sigut 12 els que hem pedalat direcció la Panadella, per Jorba, Copons, Santa Maria del Camí i Sant Guim per una ruta força nova per nosaltres, hi hem arribat amb 34 km i força desnivell. Allà ja ens esperava el Ferran que va millorant i un bon esmorzar per recuperar forces i celebrar l'aniversari de l'Edu. Tornem cap a casa tot passant per Carbassí, Argençola, Clariana i Jorba amb un bon grapat de km i desnivell a les cames. Encara ens ha quedat temps per anar a veure l'ou com balla.... 

by 👤Jordi

EL BRUC, 25 maig 2024

Sortida tranquil·la (potser massa i tot?) per a reunir-nos amb una colla d’espatllats i esmorzar agermanats: cap a Can Macià, Oxxo, Camp de tir, paller, gasolinera del Bruc, sifonada important, biguetes (que ara són palets) i Ca l’Anna ben assedegats. Després d’un tip de pernil (que es veu que els punts de sutura obren la gana i el corporativisme en aquesta direcció), cap a casa passant pel bosc del damunt de les gasolineres (coi de camí) i arribant a Castellolí. L’estiu comença a apuntar maneres, companys i companyes... Força i fins la setmana vinent! 

CASTELLOLI, 18 maig 2024

Avui la pluja de bon matí ha fet dubtar, i fins i tot retirar-se a més d’un de la sortida setmanal tossuda. A les 07:00 del matí i fins ben bé les 08:00 ha caigut força aigua (en forma de pluja) però a partir de llavors el sol ha tret el cap i ens ha fet vindre ganes d'agafar la bicicleta i anar a fer ruta. De fet, només hem sigut 4 Tossuts, d’altres han vingut en cotxe a Cal Betes per esmorzar plegats i d’altres ni s’han mogut de casa, els que hem sortit a pedalar cap a les 08:30. Així doncs, amb menys fang del que ens pensàvem, hem anat esmorzar a Castellolí tot passant per Can Macià, la Vall de Sant Feliu i corriols diversos per trobar-nos en Màrius (vestit de carrer) i l’Armand (vestit de bici) que ja feia estona que s'esperaven a Cal Betes, (els hem enganyat una mica en l’hora que arribàvem) i més tard també ha arribat en Jordi en cotxe, ja que el tenim fotut del genoll i ha hagut de deixar aparcada uns quants dies la bicicleta. Un bon esmorzar en companyia dels que hem volgut trobar-nos ens ha fet vindre ganes de continuar pedalant (els 4 Tossuts) cap a Cal Mabres per fer pista i algun que altre “senderillo” i arribar a Igualada, on mentre fèiem la cervesa ha tornat a fer un patac d’aigua que hem pogut gaudir resguardats sota teulada del bar del Caprabo. Parat de ploure i tots cap a casa. Apa!!!!

SANT MARTI SESGUEIOLES, 11 maig 2024

BLA, BLA, BLA, BLA, BLA, BLA, BLA, BLA, BLA, BLA, BLA, BLA, BLA, BLA, BLA, BLA, 
BLA, BLA, BLA, BLA, BLA, BLA, BLA, BLA, BLA, BLA, BLA, BLA, BLA, BLA 
BLA, BLA, BLA, BLA, BLA, BLA, BLA, BLA, BLA, BLA, BLA, BLA 
BLA, BLA, BLA, BLA, BLA, BLA, BLA, BLA, BLA, BLA 
BLA, BLA, BLA, BLA, BLA, BLA, BLA, BLA, 
BLA, BLA, BLA, BLA, BLA, BLA,

BLA, BLA, BLA, BLA,

BLA, BLA,

BLA, BLA, BLA, BLA,

BLA, BLA, BLA, BLA, BLA, BLA, 
BLA, BLA, BLA, BLA, BLA, BLA, BLA, BLA, 
BLA, BLA, BLA, BLA, BLA, BLA, BLA, BLA, BLA, BLA, 
BLA, BLA, BLA, BLA, BLA, BLA, BLA, BLA, BLA, BLA, BLA, BLA, 
BLA, BLA, BLA, BLA, BLA, BLA, BLA, BLA, BLA, BLA, BLA, BLA, BLA, BLA, 

BLA, BLA, BLA, BLA, BLA, BLA, BLA, BLA, BLA, BLA, BLA, BLA, BLA, BLA, BLA, BLA, 

SANT MARTÍ DE TOUS, 04 maig 2024

Aquest dissabte en Xavi ens ha preparat una sortida de “cursa” feta al nostre aire de Tossuts. La ruta l’hem fet coincidir amb la “cursa del Bou” que es va fer fa una setmana a Montbui. Ara bé, nosaltres no hem anat de cursa ja que, per començar hem anat junts, els que ens hem llevat a l’hora,  i ens hem parat esmorzar a Tous a Cal Paco, que no hi tornarem perquè donen uns esmorzars que semblen per “enanitus” de lo petits i escarransits que són. Els corriols de la ruta passen majoritàriament per la zona de Sant Martí de Tous, alguns tan ben arreglats que semblava la primera vegada que s’hi passava. La veritat és que són molt distrets i es poden gaudir sense necessitat de tindre una tècnica excel·lent. La tornada l’hem allargat una mica per un corriol que va de Montbui poble a Vilanova per allò d’arribar ni molt d’hora ni molt tard.

SORTIDA ESPECIAL A PINÓS, 27 abril 2024

Ha arribat el dia, tots pendents del meteosat. Que si plourà, que plourà poquet, abans de dinar o potser després de dinar. El que ha passat és gairebé inexplicable, ja que amb l’amenaça dels núvols des de la sortida a les 7 del matí “puntualíssims” i perseguint-nos durant tot el dia, a hores d’ara el més moll està a l’aigüera. Sembla impossible però és cert, no ens hem mullat gens.!!!!! La ruta enginyada pel Jordi començava per pujar els molins, baixar a Cal Escolà de Can Massana i tornar a pujar per arribar a Prats de Rei per continuar fins a Calaf on, al cap d’una estona ens hem parat a esmorzar de pic-nic (no hi havia temps d’entaular-nos tal com desitjava en Josep M.) i com que feia vent i fred la parada ha sigut ràpida. En aquest punt els menys Tossuts han girat cua i han tornat cap a Igualada. La resta ens hem tornat a posar en marxa cap a Enfesta, Cellers, Pinós i Ardèvol de Pinós on ens esperava el dinar. Hem anat tan bé que hi ha hagut temps de fer el vermut abans d’un dinar casolà bastant recomanable. La tornada no ha sigut la mateixa que l’altre cop noooooo, calia complicar-lo i per això aquesta vegada en Jordi ens ha fet pujar el Castell de Boixadors. Així i tot hem arribat prou sencers, a part del mal al cul que comporta normalment les sortides llargues, i és que no hi estem acostumats.