CASTELLAR i RAJADELL, 22 setembre 2018

Avui ja s’ha vist que seria una sortida complicada, i no precisament perquè s’estrenés a la colla la neboda d’en Xavi, la Jana. D’inici ja hem sortit tard per culpa de una averia d’en Ferran, una mica més endavant ens hem separat doncs un altra averia d’en Moisès ha fet que uns quants fessin volta enrere per solucionar el problema. Vaja que aviat tindrem que demanar la ITV. Tot i això el grup més nombrós ha continuat amb l’objectiu inicial d’esmorzar a Rajadell passant per els Molins i el Castell de Castellar. Com que degut als imprevistos ja anàvem tard, hem decidit trobar-nos altre vegada tots a Castellar i esmorzar, però es veu que avui no era al dia doncs estava tancat!!. O sigui que si o si, cap a Rajadell on hem esmooooorzat de forquilla i ganivet. La tornada, amb dilema de si “Z” o alternativa, ens en hem sortit amb l’alternativa, que caldrà recordar molt be doncs es moooolt possible que no hi tornem (Ramonada de les bones). Justos de temps hem recuperat forces fent la cervesa a Castellfollit i avall que fa baixada per la carretera (quina merda).

I ja fa temps......

SANTUARI BELLMUNT i PUIGSACALM, 15 setembre 2018

Sortida super!!!. Ara si que podem dir que, gràcies a l’Anna i en Moisés, hem fet una sortida de nivell, que dic de nivell? d’alt nivell !!. L’hora de sortida era molt matinera i al arribar al punt de començar la ruta ja hem vist el perquè. La parella ens ha ofert uns xuxos de crema, croisants, cacaolat, cafè en llet, i més, allà dalt de la muntanya, o sigui al Santuari de Bellmunt, punt des de on hem començat a pedalar. Quina grata sorpresa !!!. D’inici s’havia de fer uns 600 metres de baixada i a peu, doncs el terreny entre pedregós (pedres grosses, eh!) i moll, no deixava altre alternativa. Però després la cosa ja canviava doncs tota la ruta ha sigut ciclable, menys els últims metres de la pujada al Puigsacalm que ni les cabres la pujen en bicicleta. Ah! i a dalt del Puigsacalm encara ens esperava un altre agradable sorpresa dons en Moisés ha carregat durant tota l’estona amb una nevereta per tal de poder gaudir de unes cerveses ben fresques al punt més alt, que callat que s’ho portava!. Els kilòmetres han costat de passar ja que tot era tant espectacular que ha calgut gaudir de cada moment. Que si un corriol, que si un prat (de la Heidi), que si una fageda, que si, que si.... i això que la boira i els núvols no ens ha deixat veure tot el paisatge en la seva plenitud. Al arribar i per acabar de tocar la pera, el que havia sigut una baixada a peu al començament, ara s’ha transformat en una pujada a peu al acabament. Això si, el dinar que ens hem trobat a dalt, al restaurant del Santuari de Bellmunt, ens ha deixat ben tipets. En definitiva, una sortida molt ben preparada.

Anna, Moisés, sou moooooolt bona gent!!.

I ja fa temps......

MAS DEL TRONC, 08 setembre 2018

Avui en absència dels sherpes més experts m’ha tocat fer de guia. El lloc escollit El Mas del Tronc, una vegada descartada la primera opció d’anar-hi per el Pla del Magre, he optat per portar als quatre companys d’avui per la zona que més conec, Òdena. Ha estat una ruta variada, tot passant per camins i corriols que la majoria desconeixia, ens hem anat aproximant a la pujada definitiva de Can Prat, que hem encarat desprès d’un petit avituallament. Amb 25 km. i 800 de desnivell acumulat, arribada al refugi on ens esperaven la Cristina i el Xavi, amb beguda fresca i el primer trinxat de la temporada. Quina ha estat la nostra cara de sorpresa!!!, ens esperàvem quelcom més refrescant, potser una amanida, un empedrat, no sé.... de totes maneres ens ho hem menjat de bon gust i ens hem quedat súper relaxats al chill-out tot fent el cafetonet.

Calia tornar!!!, i ho hem fet per Massana, Rubió, ànecs i desprès d’un caminet de Sant Genís a la Sala, cap a casa.

Una sortida 100% ciclable, fins i tot jo m’he quedat sorprès...

Crònica d'en Jordi

LA LLACUNA (PER LES 4 CARRETERES, 01setembre 2018

Avui ens hem decidit per anar a provar un lloc nou per esmorzar, però abans hem passat per la nova factoria de crancs que s’ha fet al riu Anoia. No sabem com collons han arribat aquí, però ni ha molts, moltíssims. Hem començat tot anat cap a Montbui i la Censada, ja a dalt agafem un corriol, abans de travessar la carretera, i anem a parar al camí que sempre fem per anar a La Llacuna, tot i que després ens hem desviat per las vinyes d’en Torres per anar agafar la pista que ens portarà prop del lloc buscat “les 4 carreteres” i, sorpresa, esta tancat per vacances. No ens ha quedat altre remei que arribar-nos a La Llacuna, lloc més a prop que teníem. La tornada per el lloc habitual, no sense abans arribar-nos al peu del cim del Castellar. Si, ens hem quedat al peu del cim perquè l’hora aconsellava iniciar la tornada. A la tarda m’he assabentat que el Jordi Ambros ja està a casa seva! Això si que és una molt bona notícia.

I ja fa temps......

EL COGULLÓ I CASTELLFOLLIT DEL BOIX, 25 agost 2018

Sortida de Festa Major i mai més ben dit doncs ha sigut de traca i mocador, que dic de traca i mocador, de gama extra com els castells dels moixigangues. Ara us explico: No es podia arribar tard a dinar ja que una bona part teníem dinar de festa major! Per això s’ha decidit fer el Cogulló o Cogulló de Can Torre. Ruta per Can Roca, Cal Enrich, Can Prats, Ermita de Sant Marc, el Cogulló i a partir d’aquí fins a baix a Castellfollit en Ramón ens ha portat per un camí no gaire ciclable que l’hi ha valgut sentir-se alguns macagums!!! doncs s’anava més temps a peu i bici al coll que a sobre la bici. Al final i després d’esmorzar baixada per corriols i pistes fins Igualada, per anar a dinar de Festa Major.

I ja fa temps......