Els estudis i la teoria d’en Màrius diu que,
quan som pocs a la sortida, el lloc escollit es gairebé sempre El Bruc. I aquest dissabte s’ha complert lo primer, lo de se pocs, però no el segon, lo d’anar
a El Bruc. Per poquet però ha fallat, doncs hem anat a Argensola, i tot perquè en
Jaume se l’hi ha ocorregut anomenar que l’hi havien dit que havien tornat a
obrir el casal. Ja sabem que en un lloc amb tanta freqüència de gent, qui vols
que hi vagi a parar, un deixeble d’en Ferran Adrià segur que no. Al final la sortida ha sortit prou be passant per Clariana, seguint la seva riera, Contrast
i Argençola. A partir de la setmana que be ja començaran las ITV, per alguns.
La sortida del Delta de l’Ebre sempre ha sigut especial, ja sigui per la calor, els mosquits,
la sorra, els banyistes, etc.. I aquesta vegada no podia ser menys. Per
començar es va triar una època diferent a la que si havia anat, i el que no
preveiem es que en tot el dia no veuríem el sol. El temps plujós, emboirat,
ventós ens ha posat a prova per no engegar-ho tot a rodar i anar a gaudir només
de la paella, que tampoc es que l’hàgim endevinat. Hem començat la ruta del
Poble Nou del Delta cap a la platja del trabucador, que estava més buida que la
cartera a final de mes, ja ens en vàrem adonar que allò era diferent i que si algú
ens veia ens diria, on van aquesta colla de xalats!!. Però nosaltres, endavant.
La veritat es que tot i que ja ens ho coneixem una mica, el fet de que el dia estigues
gris i que per primera vegada veníem quan els camps estan a negats d’aigua amb la
planta del arròs tot just traient el cap per sobre de l’aigua, feia que tot sigues
diferent. Deltebre, la ruta per el costat del riu fins a la desembocadura, la passarel·la
de fusta a la platja de la urbanització de Riumar, per que les dunes no es
facin malbé, els camins entre els camps i la volta a l’encanyissada per arribar
altre vegada al Poble Nou del Delta, lloc del que havíem sortit al matí. No ha
sigut una de les millors sortides que s’ha fet al Delta, però si que ha sigut
diferent i per això la recordarem.
Avui s’havia de
fer alguna cosa diferent i esmorzar en un lloc on no es habitual, vaja que hem
anat a la urbanització de Montserrat Parc, al bar quasi be familiar de la
urbanització. Això si, per arribar-hi, voltes i més voltes per els indrets de
la comarca. Podem dir que ha sigut un dia de molta energia i amb ganes de fer amics. I entre fet i fotut han caigut els 45km i uns 1200m de desnivell, per
anar mantenint la línia. I la setmana que be, una mica més amb la sortida
especial.