SANT PAU DE LA GUARDIA - BAUMA CAN SOLÀ, 15 març 2025

Dissabte de sorpreses. Sorpresa perquè l’Aleix feia molt de temps que no sortia amb nosaltres (té una feina una mica complicada per vindre sovint). Sorpresa per la companya que ha vingut amb ell, la Gabriela, jove i riallera. Sorpresa per la facilitat en trobar el lloc on anar a esmorzar, havia de ser a prop per compensar els dies d'inactivitat que jo porto a sobre i també per facilitar la sortida a la debutant (en matèria de btt), la Gabriela. Sorpresa per la quantitat d’aigua que hem trobat per la ruta, tolls, rierols, saltants… Sorpresa pel bon temps que ens ha fet, tenint en compte que durant els últims dies de la setmana no havia deixat de ploure. Sorpresa per la “petita” avaria d’en Xavi, solucionada per la seva l'habilitat i ajut del compressor d’un  Castellolinenc. De totes però, la sorpresa de més magnitud ha sigut la que ens hem trobat a la bauma de Can Solà. Allà ens hi hem passat una bona estona per gaudir del moment on estem acostumats a veure-i moltes pedres però no pas tant d’aigua. De tornada no ens n'hem escapat de visitar la zona de rentat, ja que les bicicletes enfangades necessitaven una bona netejada i nosaltres també. 

CASTELLOLI, 08 març 2025

Avui dia rúfol, tan rúfol que hem estat només cinc els Tossuts, valents o inconscients, que ens hem atrevit a contradir els pronòstics més desfavorables de pluja. La veritat és que ens ha sortit bé i amb un bon recorregut per anar i tornar a Castellolí, 50 km de pistes i senders amb un terreny immillorable, una temperatura primaveral i unes ganes de gaudir dels camins, corriols i paisatges de la comarca. Una ruta per Igualada, Òdena, Castellolí, Òdena i novament Igualada

Il·lusió també per retrobar-nos novament amb el Joan, aquí segurament ja li hem acabat l'estoc de Ratafia, i amb la bona notícia de què segurament la setmana vinent ja podrà pedalar novament nosaltres i fer les fotografies per immortalitzar les sortides de la manera que ens té acostumats.

També ha vingut el Moi i amb la seva visió millorada hem fet petar la xerrada de la manera més animada!!!

A una hora prudent hem agafat camí de tornada amb la bicicleta ben enfangada!!! Neteja i fins a la propera setmana.

SANT SALVADOR DE GUARDIOLA, 01 març 2025

Igualada, dissabte passat. A trenc d’alba, el noble col·lectiu ciclista dels Tossuts es reuneix al Parc Central d’Igualada, llestos per afrontar una nova gesta sobre dues rodes. La jornada comença amb una gran notícia: el Moi torna a l’acció després d’unes quantes setmanes d’absència. Esperem que la seva renovada capacitat visual li permeti com a mínim esquivar les pedres. Amb la bona notícia i l'esperit indomable que els caracteritza, els Tossuts inicien la seva travessa per camins i senders de la comarca.

Avançant amb determinació, la comitiva emprèn un tram de la històrica Ruta Ignasiana de BTT, un camí que, segons es diu, ressegueix la petjada del mateix Ignasi de Loyola en el seu viatge fins a Manresa. Però els Tossuts no busquen il·luminació espiritual, sinó un bon esmorzar, i el seu destí és clar: el Racó d'en Paco, a Sant Salvador de Guardiola.

A l’arribada, un petit contratemps: el rellotge juga en contra, i l’opció de menú es redueix a un pa amb tomàquet i embotits. Però, amb estoïcisme, els ciclistes accepten la rebaixada proposta, tot i considerar que el preu no s’ajusta a les expectatives d’uns esforçats pedaladors. No obstant això, la jornada guarda una sorpresa final: el Joan, home previsor i de bon cor, apareix amb la seva moto portant un tresor inesperat: mini-panettones per a tothom! La dolça recompensa desperta l’entusiasme del grup, però el Toni no en té prou amb un mos... i devora una peça sencera, guanyant-se la crònica d’honor d’aquesta sortida.

Amb els ànims renovats i els estómacs plens, els Tossuts emprenen el camí de tornada, deixant enrere una altra jornada èpica. Fins dissabte vinent, Tossuts! La muntanya ens espera!

by Àlex 👤

SANT MARTI DE TOUS, 22 febrer 2025

Un dissabte plujós, sota un cel gris, quatre valents ciclistes, sense cap avís, van decidir sortir, els irreductibles, per desafiar el fang, sempre invencibles.

Des d'Igualada van partir, amb gran coratge, cap a la Censada, travessant el paisatge. Turons i camins, enfangats i mullats, la pluja com a companya, sempre al costat.

A Sant Martí de Tous, la Gemma els va acollir, amb un esmorzar que els va fer somriure i seguir. Un dels companys, per carretera va optar, mentre els altres tres, la ruta van continuar.

Cap al Pla del Burro, amb força van pujar, direcció a Clariana, sense parar de pedalar. Baixades i pujades, cap al Coll d'Estelles, seguint les rutes d'en Lamolla, com estrelles.

Per la via verda, fins a Jorba van arribar, baixant cap a l'Ermita, sense descansar. Fins a Igualada, van seguir el camí, amb fang fins a les orelles, però feliços, sí.

Els paisatges de l'Anoia, sota la pluja constant, es revelaven màgics, com un somni distant. Camins enfangats, vistes panoràmiques, la natura en esplendor, escenes emblemàtiques.

La sortida va ser un èxit, una simfonia de fang, de companyonia i coratge.. Recomanarien la ruta, a ciclistes valents, que no temen mullar-se, ni embrutar-se les dents.

Al final, al rentador de cotxes van acabar, dutxant bicicletes, sabates i ciclistes, sense parar. Amb fang fins a les orelles, però feliços i contents, es van preguntar: on estaríem millor que aquí?

by 👤Josep M.

SANT PERE RIUDEBITLLES, 15 febrer 2025

El passat dissabte, un grup d'entusiastes de la bicicleta de muntanya es va reunir a Igualada per iniciar una emocionant ruta fins a Sant Pere de Riudebitlles. Tot i que la sortida estava prevista per a les 8:00 h, vam començar amb una mica de retard degut a la manca de puntualitat d'alguns participants.

Poc després de començar la ruta, vam haver de fer una parada inesperada a causa d'una avaria en una de les bicicletes. La suspensió d'una de les BTT va fallar, i tot i que el nostre mecànic no era un expert, va aconseguir solucionar el problema de manera provisional, permetent-nos continuar amb la sortida.

Després d'aquest petit contratemps, vam reprendre la marxa i vam gaudir dels paisatges espectaculars que ens oferia el recorregut. A mig camí, vam fer una parada per esmorzar de forquilla a una brasseria local, on vam recuperar forces amb un bon àpat i vam compartir anècdotes i rialles. Allà, vam tenir una divertida sorpresa: ens van atendre dues camareres bessones tan iguals que el nostre company Joan, recentment operat de la vista, va pensar que quelcom no funcionava prou bé als seus ulls!

La tornada va ser tranquil·la i relaxada, tant que se'ns va fer tard. A l'altura de La Pobla de Claramunt, el grup es va dividir: alguns van decidir accelerar el ritme per arribar abans, mentre que altres van optar per tornar pels horts, gaudint d'un passeig més pausat.

En resum, va ser una jornada plena d'aventures, bon humor i companyonia, malgrat els petits imprevistos. Ja esperem amb ganes la propera sortida!

CALAF, 08 febrer 2025

Un dissabte més ens hem trobat i avui el terreny estava ben mullat. Vet aquí el dilema per triar on anar, que si per allà estarà molt enfangat... que si per allà estarà emboirat... que si cap aquí estarà més resguardat del fred... que si la Llacuna, que si la Panadella, però decantant-se la balança cap a Calaf. No massa clar ho tenien alguns, perquè Calaf amb boira i fred està molt associat, i tot i que ja havíem començat a pedalar, encara uns metres  més enllà estàvem dubtant! Però el cert és que per alguna cosa som els tossuts! Al final, cap a Calaf s’ha pedalat! Ben cert és que hi ha molts camins per enfilar el destí, uns més directes i altres més recargolats, uns més plans i altres més costeruts! Només vull comentar (i escriu un cadàver) que vam arribar al restaurant per esmorzar, amb 900 m de desnivell, amb trenta-i-no sé quants kms, sense parar a fer fotos ni vídeos i a les 11 h del matí! Allà ens hi esperaven dos Tossuts que s’estan recuperant de les reparacions que es fan de tant en tant per anar millorant, per veure-ho tot més clar! Des d’aquí els desitgem una ràpida i bona recuperació!! Una vegada entaulats, recuperem forces  amb el merescut esmorzar i que bé que va si ens conviden amb cava per celebrar  els aniversaris del Morente i de l’Àlex que només ho fan amb un dia de diferència (i alguns anys, està clar!). I com que era dia de celebracions, el Joan també ens ha convidat amb una ratafia feta per ell i la Carme (o més ben dit, per la Carme i ell!!), i és que ha portat la premiada i la bona!! Entre cançons de “per molts anys, per molts anys”, xarrups i cafès els del restaurant ja ens portaven el compte i ens feien fora perquè havien de preparar els dinars! Així doncs, que ben abrigats i un xic recuperats, tornem a pedalar perquè a Igualada s’ha d’arribar! Tot esperant que el guia no ens enredi massa... i faci una tornada no gaire costeruda ni recargolada per tal de no perdre membres del grup pel camí i el cadàver arribi a casa per poder recuperar-se i poder dir: i la setmana que ve, més!

EL BRUC, 01 febrer 2025

Un dissabte gris que, per continuar la tradició de quan no hi és el Tossut Wikiloquero, s'havia de triar anar a esmorzar a un lloc aprope't per allò de donar de què parlar. I dit i fet, però la cosa encara s'ha allargat una mica més perquè l’Anna, que era el seu aniversari, tenia ganes d’anar al Bruc per anar a Ca l’Anna, comprar coca i convidar-nos. Vaja, que la primera idea d’anar a Castellolí (lloc aprope’t) s’ha modificat per anar al Bruc, a veure qui li deia que no a l’Anna en aquest dia tan assenyalat. Per la ruta habitual, que ja no estem acostumats a fer, hem recordat camins, corriols i esforços passats. Després d’esmorzar i brindar amb cava, per celebrar com es mereix un dia com aquest, hem tornat per la ruta que passa pel costat de l'Hotel Bruc sense tocar carretera cap a la Balma de Can Solà (aquella tan gran), anar a petar al paller tot coronant el port del Bruc i baixar per corriols fins a Castellolí. A partir d’aquí i per carretera, s’ha anat despenjant la gent per anar cap a casa seva. I con esto i un bizcocho, hasta la semana que viene a las ocho.

Un altre dia que també vàrem anar al Bruc.