Per celebrar el final de la passada temporada 2024/2025 hem fet una sortida “trampa” en què el repte estava a endevinar el desnivell i l’hora d’arribada. A la sortida ja hem tingut “discussions” amb qui portava el track, es veu que ja hi havia dubtes de com aniria la ruta. Arreglat el tema hem començat a pedalar cap a Copons i direcció Calaf per esmorzar a la plaça dels arbres al costat de les parades del mercat. La veritat és que fins allà hem arribat prou animats tot i que en aquell punt ens deixava en Màrius que, com sempre, alguna excusa troba per escurçar les sortides i adaptar-les a la seva mida. A partir d’aquest moment el terreny ja no ens és tan conegut i el track començava a tindre la seva importància. Tot i que era qüestió d’anar a dinar a Canet de Fals, abans hem passat per l’Observatori de Castelltallat on, per cert, hem coincidit amb el guia i ens ha deixat entrar i explicar-nos una mica tot allò. Amb la gana que ja pitjava, hem arribat a Canet de Fals per dinar i, com que s’ha fet llarg (el dinar i la ruta), no hem acabat fins a les 17:00, hora en la qual ja hem calculat que l’arribada a Igualada seria amb lluna i no amb sol. Cal dir que en Xavi ha enredat al seu company i conegut per tots nosaltres, en “Xixarelo”, tot i que després de Salelles han agafat carretera per poder acabar la ruta sense haver de trucar al 112. Nosaltres hem continuat direcció Castellfollit, i és en aquest tram de pujada on se'ns ha fet fosc. Gràcies a alguns llums que portaven els més previsors hem anat tirant més o menys bé amb alguna rebolcada per terra. Al punt de la carretera on hi ha la granja de caragols ens hem replegat tots, i com que ja no era hora d’anar en bici, perquè era fosc i negre, hem agafat carretera i, amb les poques llums que portàvem hem arribat a destí, Igualada, amb més desnivell, més quilòmetres i més hores de bici del que ens pensàvem. Jo, per ser sincer, prefereixo celebrar els finals de temporada com abans, amb un “dinaret” o “soparet” i amb les senyores. Què us sembla?.
