Els dissabtes a primera hora del matí, quan surt el sol, hi ha una activitat frenètica de gent en bicicleta, de carretera o muntanya, trobant-se a diferents llocs de la ciutat, Hotel Amèrica, Canaletes, Parc Central, La Masia, per posteriorment anar-se ramificant per les diverses sortides de la ciutat. Els Tossuts acostumem a ser una bona colla, no tant com el pilot dels que van per carretera però déu-n'hi-do. Aquest dissabte hem sigut menys del normal i fins i tot algú no ha tingut temps d'arribar ni a l'esmorzar, que hi farem!. El que si hem fet és un bon plegat de quilòmetres fins a Santa Coloma de Queralt. Una ruta diferent de l’habitual tot fent algun corriol molt divertit. Esperem que la setmana siguem més i millor.
Estem a ple hivern i això es nota a les 08:00 del matí, ja us ho puc ben assegurar. Qui més qui menys sembla una ceba, amb la quantitat de capes de roba que portem, i d’aquesta manera anem poden fer un dels nostres objectius d’anar en bicicleta per les muntanyes i racons de la comarca. I pels racons de la comarca hi ha pobles, o el que havia sigut un poble, del que només en queden algunes parets de pedres totalment encerclades per una vegetació que ha anat ocupant el que havien sigut carrers o camins ara, lògicament, totalment abandonats. I com que avui estava decidit d’anar a Castellfollit del Boix, en Ramon coneixedor de tota aquella zona, ens ha portat al poble de Maians vell, on en un tres i no reshi hem fet una visita guiada. Esmorzats a l’Andorrà, amb unes postres de “categoria”, hem continuat ruta cap Igualada tot fent corriols per les delícies del sector jove dels Tossuts. Els altres, el sector “experimentat”, ens anem fent “pegats” per poder anar fent també els corriols i no perdre la vista, vull dir la pista.
L’inici del dia no es presentava gaire atractiu. El sol no donava senyals de vida, el cel estava ple de núvols i feia un vent que condicionava la ruta a marcar. Però els Tossuts som tossuts i aviat hem decidit que per fer més via el lògic era sortir contra el vent i així en tornar el vent el tindríem de cul, i no ens faria anar de cul. Total que, com que aquesta setmana “el foraster” havia anat a Sant Guim de Freixenet, nosaltres també hem anat a veure a la Hipe, perquè a nosaltres el que també ens interessava era esmorzar i al bar Cala Maria si una cosa tens assegurada és menjar i riure. El cert és que una vegada hem arribat a Sant Guim de Freixenet, el temps ha canviat radicalment i el vent i els núvols han desaparegut. A més avui també hem fet una ruta nova, molt entretinguda i amb algun corriol nou.
Últim dissabte de celebracions i primera sortida de l’any 2025. Gràcies a deu ja s’han acabat els dies de menjar més que pedalar. A aquest pas acabarem amb més quilos que quilòmetres. Per desig del Josep M. hem anat a Sant Martí de Sesgueioles per esmorzar a la Llanega tot i que hem acabat al bar de la piscina, i sort encara perquè no hi havia altre lloc obert en tot el poble, lloc on poder anar a esmorzar és clar. Can Masarnau, Jorba, Cal Tetas 👀, Copons amb visita a la família del Tió, i la Vall del Silenci ha sigut la ruta escollida per arribar i tornar per La Torre de la Manresana, carretera de Prats de Rei (se'ns feia tard), molins, Can Sabaté, Can Roca i el Caprabo. I avui no hi havia “elèctriques”!!!.
.png)
