MONTMANEU, 31 agost 2024

En el mes d’agost és quan en els pobles i ciutats acostumen a celebrar la seva Festa Major. La setmana passada, sense anar més lluny, va ser la d’Igualada. Aquest cap de setmana era la de Montmaneu, lloc on prèviament havíem pensat anar-hi. Així doncs per no tindre problemes de no trobar lloc vàrem avisar que hi aniríem, la qual cosa no va servir de gaire perquè de lloc n'hi havia, però el servei no va estar a l'altura de les nostres expectatives. Anar a Montmaneu vol dir ruta llarga, l’agafis per on l’agafis. Avui hem variat una mica les rutes que ja coneixem, abusant una mica del carril bici per poder complir horaris d’esmorzar i d’arribar, però tant si val. Ah i avui ha vingut altre cop en Ferran, perquè una vegada arreglat el seu peu a causa de l’accident en moto i haver entrenat per no causar mala impressió, no tenia on anar en bici de carretera o en moto. Ben tornat!. 

CASTELL DE RUBIÓ, 24 agost 2024

Aquests dies de Festa Major fa que tothom, o gairebé tothom, doni per acabades les vacances. Això vol dir que les ovelles han tornat al seu remat. I dins el remat n'hi ha que compleixen anys, doble motiu per fer un esmorzar amb celebració inclosa. Continuant amb la mateixa tònica dels darrers dissabtes, era qüestió de trobar un lloc no molt llunyà, amb tornada de baixada a poder ser. L’hi ha tocat al Castell de Rubió, lloc on si menja prou bé i després gairebé tot és baixada. Així doncs hem encarat cap direcció Can Masarnau, Sant Pere d’Ardesa i amunt cap a la serra de Rubió per arribar al restaurant, a on una mica més tard han arribat un altre colla, els Catacraks, coneguts del nostre wikiloquero Jordi. I és clar, una vegada hem acabat l’esmorzar i la xerinola, hem decidit tornar tots junts de baixada cap a Igualada, per allò de com més serem més riurem.

CASTELLOLI, 17 agost 2024

Aquest dissabte havia de ser un dia tranquil, de calor però tranquil, ja que encara som quatre gats Tossuts els que ens hem quedat a Igualada en aquesta època de vacances. Avui ha sigut un dia ideal per fer visita cultural. Via blava fins a La Pobla de Claramunt i tot seguit agafar el camí dels Masets per pujar fins al Castell de Castellolí, lloc a on hem parat per gaudir de les vistes i de la visita “cultural”. Tot i que la ruta no és llarga, les pujades de la pista pedregosa que va de baix als Masets fins Cal Brugues són fortes a collons, o almenys això ens ha semblat. Allà al Castell de Castellolí ja ens ha agafat ganes d’esmorzar i a més el Josep Mª havia d’arribar d’hora a casa. O sigui que després d'una passejada pel turó hem encarat la baixada directa cap a Cal Betes. Surtin d’esmorzar, amb un membre menys, hem encarat la pista que puja pel costat de la riera de Castellolí, que enllaçant amb corriols ens ha portat a la Vall de Sant Feliu. En aquesta localització els de La Torre s’han desviat, per la qual cosa hem donat per trencat el grup i finalitzada la sortida i atorgar la puntuació més que merescuda a tots els participants, encara que alguns membres que no han vingut ens la vulguin qüestionar. I la setmana que ve “sortida de Festa Major”.

CARME, 10 agost 2024

En època de vacances l’assistència és baixa. No cal dir que aquest període la majoria de gent, a part dels jubilats, l’aprofiten per viatjar o si més no per canviar de rutines. Sabeu quina és la mitjana d’assistència de la temporada?, doncs 8’3. Sabeu quina ha sigut l’assistència d’aquest dissabte?, doncs 7. O sigui que l’efecte vacances no ens ha afectat tant, si més no,  no hem trobat a faltar el soroll de les bicis elèctriques, ni el fet d'allargar la ruta per fer més desnivell, ni fer un mínim de quilòmetres, ni quedar-se adormit a la taula, ni haver de fer “derrama”, ni competir amb les gravel. Ruta fàcil per Montbui, la Censada, Orpí, Carme (esmorzar al bar Pubill), dipòsits de Vilanova i cervesa al Caprabo. Ruta de 33km (la més curta de la temporada amb colla), 700m de desnivell i amb perfil punxegut, o sigui amb contínues pujades i baixades. El millor, els Tossuts i el pitjor, la calor.

STA. COLOMA DE QUERALT, 03 agost 2024

La pluja del divendres ha alleugerat la xafogor que hem suportat dies i dissabtes passats. Això ens ha fet sentir valents i encarar la sortida cap a Sta. Coloma de Queralt, passant per Jorba, Veciana, La Pobla de Carivenys i així anar trampejant les pujades de la millor manera possible. I es pot dir que fins a l’hora d’esmorzar, allà a la plaça Major, hem pogut gaudir d'una temperatura d’alló més bé per anar en bicicleta. Tant que fins i tot en arribar suats el ventet ens feia esgarrifances una vegada ens hem assegut al bar. Esgarrifances també ens han fet els “carreteros” que han vingut més tard degut al fiasco que han tingut anant a Conesa i trobar-se amb un col·lapse perquè era la Festa Major, però ja se sap que també han d’esmorzar, i si no ho podien fer allà el lloc més a prop era aquí. A Sta. Coloma sempre hi ha algun motiu per fer “postres especials” i més tenint al costat del bar la pastisseria Rovirosa, famosa pels seus carquinyolis. En principi la segona part de la ruta, la de tornada a Igualada, es presentava lleugera fins que no sé qui ha dit que podíem pujar els molins, i el Josep Mª s’hi ha enfilat a un ritme endimoniat que només té una explicació, els peus de porc i els carquinyolis amb moscatell. Els altres hem seguit com hem pogut perquè, una vegada a dalt, només hi ha la possibilitat de baixar. Després ja hem anat a Veciana i tornat per la mateixa ruta del matí per arribar a Igualada on ens hem trobat els mateixos “carreteros” que ja hi eren. Quina colla de mandrosos que són!!