Un dia nuvolós, amb ganes de ploure. Però no n’hi ha prou per fotre'ns el dissabte enlaire sense la sortida en btt. El que sí que fa aquest temps és oblidar-nos de sortides llargues o complicades. És qüestió d’anar a esmorzar a un lloc relativament a prop “per si de cas”, i això és el que hem fet. Un dels llocs apropiats és La Llacuna, ja que si pot anar per diversos camins tot allargant o escurçant la ruta. Contens com sempre hem encarat la serra de la Censada, tot triant el camí més curt. La nostra idea ja hem vist que la compartíem amb altres colles, doncs ens hem trobat amb alguns “coneguts”. Xerra que xerra ens hem replegat tots a dalt de la Censada per anar a fer un corriol que ens ha portat al camí cap a La Llacuna, no sense travessar camps i marges. A partir d’aquí el temps ja ens ha fotut la guitza, tant que al moment d’encarar el camí de pujada a La Llacuna s’ha posat a ploure amb ganes. I com que som Tossuts, però no ximples, hem canviat lloc d’esmorzar per les Quatre Carreteres. Tot i així hem arribat una mica xops, uns més que altres ja que dos Tossuts s’han despistat, mai més ben dit, i un per carretera i un altre per camí han fet cap a La Llacuna. Vaja, que aquest dos sí que han arribat a esmorzar regalimant aigua. Després d’esmorzar i amb un sol espatarrant hem acabat fent la volta pel Castell de Queralt, Bellprat i Sant Martí de Tous, on per carretera ja hem anat directes cap Igualada, (a fer la cervesa).
.jpg)
