Ha arribat el dia, tots pendents del meteosat. Que si plourà, que plourà poquet, abans de dinar o potser després de dinar. El que ha passat és gairebé inexplicable, ja que amb l’amenaça dels núvols des de la sortida a les 7 del matí “puntualíssims” i perseguint-nos durant tot el dia, a hores d’ara el més moll està a l’aigüera. Sembla impossible però és cert, no ens hem mullat gens.!!!!! La ruta enginyada pel Jordi començava per pujar els molins, baixar a Cal Escolà de Can Massana i tornar a pujar per arribar a Prats de Rei per continuar fins a Calaf on, al cap d’una estona ens hem parat a esmorzar de pic-nic (no hi havia temps d’entaular-nos tal com desitjava en Josep M.) i com que feia vent i fred la parada ha sigut ràpida. En aquest punt els menys Tossuts han girat cua i han tornat cap a Igualada. La resta ens hem tornat a posar en marxa cap a Enfesta, Cellers, Pinós i Ardèvol de Pinós on ens esperava el dinar. Hem anat tan bé que hi ha hagut temps de fer el vermut abans d’un dinar casolà bastant recomanable. La tornada no ha sigut la mateixa que l’altre cop noooooo, calia complicar-lo i per això aquesta vegada en Jordi ens ha fet pujar el Castell de Boixadors. Així i tot hem arribat prou sencers, a part del mal al cul que comporta normalment les sortides llargues, i és que no hi estem acostumats.
INFO
27 d’abril 2024
20 d’abril 2024
STA. COLOMA DE QUERALT, 20 abril 2024
S’apropa una sortida especial i els dissidents que surten els dijous al vespre ja tenien assumit que, com entreno, aquest dissabte calia anar una mica lluny, i perquè no a Sta. Coloma de Queralt amb l’excusa també de provar un bar nou que hi ha a la plaça i del que en teníem bones referències. Dit i fet, un bon grapat de Tossuts hem anat seguint la ruta cap a Sta Coloma tot preguntant-nos “cal pujar tant per anar a Sta Coloma?”. Hi ha hagut de tot, inclòs pujada a peu per un corriol per no perdre el costum assimilat la setmana passada. La veritat és que també hem fet uns corriols de baixada molt ràpids i divertits. L’hora d’esmorzar ha sofert retard doncs tot no pot ser, anar lluny, fer pujades, fer corriols i arribar d’hora són coses que no lliguen. Així i tot val a dir que el nou bar ha sigut un encert, ben esmorzats, ben emplaçats, ben servits i bon preu. La tornada, amb les baixes ja típiques dels Tossuts que tenen altres quefers, encara ha donat per fer algun corriol més sense necessitat d’arribar tard, això si des de Sant Martí de Tous hem enganxat carretera fins a Igualada.
13 d’abril 2024
VOLTA PER SANT MAGI DE LA BRUFAGANYA, 13 abril 2024
Totes les sortides que no són les habituals dels dissabtes, digue'ls-hi especials o semiespecials, porten afegit alguna sorpresa ja sigui esmorzar entre la natura, pujar rampes encimentades, caminar amb la bicicleta al coll, entrar en una casa per omplir els bidons d’aigua o fins i tot fer el vermut al costat de la font d'un poble. Tot aixó i moltes més sensacions que costen d’explicar és el que es pot trobar en aquest tipus de sortida on el GPS no és imprescindible si la ruta la porta en Ramon. Aquesta setmana n'hem tingut una d’aquestes sortides per la zona de la Brufaganya tot passant per les quatre carreteres de Miralles, coll de Guix, torrent de Sant Magí, Puig de la Creu, torrent de Cal Selvet, Sta. Perpètua de Gaià, Vallespinosa, Puig de Comaverd, Serra dels Clots, Biure de Gaià, Torrent de Biure i Obaga de Riudeboix. Ruta bastant pedregosa, sobretot en les pujades, tot i que hi ha una bona colla de pujades i corriols de bon fer (els corriols, no les pujades). Una recomanació per anar-hi “qui no pugui, que s’entreni".
06 d’abril 2024
EL BRUC, 06 abril 2024
Sense gaires discussions cap al Bruc hem anat. Mentre enfilàvem però la direcció per anar-hi, encara hi havia postulacions de per on passar ja que no volíem repetir rutes ja fetes. I aquí han anat surtin idees fins que ja hem enfilat cap a Can Macià i Castellolí tot pujant pel camp de tir. Una vegada a dalt a Cal Brugués només ha calgut continuar fins al paller de dalt les corbes del port del Bruc i des d'allà baixar a la vauma de Can Solà. Calia arribar a l'Hotel del Bruc, el qual no ha sigut fàcil tot i que amb un parell de correccions de ruta (endavant i endarrere) ens hi hem plantat sense saber molt bé com. Allà ha sigut travessar carretera i baixar pel corriol ple de merda paral·lel a la carretera. Una vegada esmorzats hem tornat pels pedregals que hi han a sobre el túnel i cap a la vall de Sant Feliu per retornar a casa. Avui contents (com sempre) i molt suats per la calor que hem patit.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)